TEMPS al Festival Fes+Chapeau 2015
Teatre de la Comunitat comença la seva trajectòria amb un procés de creació escènica compartida amb un col·lectiu d'avis i àvies de El Redós de Sant Pere de Ribes, en residència de creació dins el Festival Fes+Chapeau 2015. (vídeo al final de la pàgina)
Els nostres processos de creació escènica compartida comencen amb una visita al col·lectiu que ens acollirà. Quan vam arribar a la residència El Redós vam trobar un edifici ple de llum i d'espais agradables de trobada. Molta calma però també molta activitat. La Montserrat ens va fer una visita per les instal·lacions, ens va ensenyar l'edifici nou, les habitacions on cadascú gaudeix de la seva intimitat, els menjadors on comparteixen àpats i xerrades, l'edifici històric on a la capella vam conèixer en Josep, que ens va explicar que ja amb 7 anys voltava per aquelles sales fent d'escolanet, la perruqueria, la sala de cinema, el taller d'art on vam descobrir alguna de les magnífiques obres de'n Lluís, el gimnàs, on una colla feia exercici amb en Marc...
I un munt de persones singulars, i entre elles, les protagonistes de "Temps", l'experiència escènica que compartirem amb el públic dins el Festival Fes+Chapeau: la Teresa, el Francesc, la Glòria, el Vicenç, la Sara, el Lluís, la Josefina, en Lluís, la Maribel, l'Adelina, l'Elvira, el Josep, la Margarida, la Rosalia i la Carmen.
Encoratjar als protagonistes és una feina que no podem fer sols. L'Olga, terapeuta ocupacional del Redós, ha estat la nostra còmplice en tot aquest procés. Des de la primera reunió on vam anar a exposar la nostra manera de treballar i a informar-nos de la realitat quotidiana de la residència ens ha acollit, i brindat un assessorament continu sense el que no hauriem pogut tramar l'experiència que hem viscut, i que viurem amb el public el dia 30. No només en destaquem la seva audàcia en l'organització i gestió d'horaris d'assajos, l'acompanyament de les persones amb necessitats especials, la generositat de posar les seves eines, la seva experiència, al servei del procés, sinó que ha estat una més de les protagonistes d'aquesta història, compartint la seva expressió artística amb el grup. Els còmplices són clau. Encoratjar-los a ells és tenir un peu en el bon camí.
El primer dia que vam ser al Redós, en Lluís Moner, el gerent, ens va dir una frase que ens va quedar marcada: "Aquí no els volem mirant el calendari". I és cert, no els hem vist mirar el calendari ni els hem sentit demanar l'hora en tot el mes que portem al seu costat. Els nostres protagonistes viuen ara i aquí, amb la motxilla plena d'una vida viscuda amb intensitat, i amb la brillantor de qui encara té festa per fer, somriures per a regalar, i terrenys per a explorar.
Durant uns dies hem estat realitzant tallers de moviment, explorant el llenguatge del cos. La Rosalia, una tarda, ens ho deia: "mai és tard per descobrir". I hem descobert moltes coses: que més enllà del dolor el cos s'expressa i que les experiències viscudes, les emocions experimentades, deixen petjada i fan que el més petit gest estigui carregat d'històries. Que podem explicar molt sense dir res. Que podem jugar.
La feina que proposem és un treball d'artesania, i com tot artesà, primer hem hagut d'investigar les eines, generar un llenguatge comú que ens permetés avançar cap a la creació col·lectiva de l'esdeveniment que compartirem amb el públic. I aquest llenguatge comú ha nascut de les improvitzacions i de la confiança mútua que s'ha generat entre el grup que s'ha creat, una companyia de teatre en tota regla.
Els protagonistes de TEMPS han decidit que aquesta companyia ha de tenir un nom i ara, Teatre de la Comunitat treballem amb la Companyia Mai Vista. Descobrir i potenciar noves relacions també és part de la nostra feina, perquè al final, l'escenari és un espai de relació diferent de l'espai qüotidià però que influeix fortament en aquest, i traça vincles que perduren i perduraran.
Un cop vam haver decidit que l'espai escènic seria el jardí, hem estat treballat sobre la gespa i sota els arbres, abraçats pel sol de la primavera i acompanyats dels ocells que fan vida prop de l'hort, i dels altres usuaris que hi transiten i de tant en tant s'aturen a mirar com treballem.
Una altra part del nostre procés es centra en les històries personals dels participants, en els seus anhels i els seus dons. En les entrevistes i xerrades hem descobert que la Josefina és una experta en plantes medicinals, que en Josep és un gran rapsoda, que la Margarida disfruta cantant, que per a l'Elvira, als seus 92 anys, fumar és un plaer (amb el permís del cardiòleg, puntualitza), que el Vicenç va ser un figura del ciclisme, que al Lluís li hauria agradat ser camioner, i l'altre Lluís és un gran dibuixant, que a la Teresa li agrada escriure a màquina...
I que tots plegats tenen ganes de compartir amb el públic que mai és tard per a passar-ho bé, que fer-se gran no és una xacra. I que tenim el TEMPS.
Els artistes de Teatre de la Comunitat que hem treballat en aquest projecte sóm Aleix Aguilà, Lali Álvarez Garriga, Helena Escuté i Isidre Rebenaque CruzGaig.
Benzina Produccions ens ha acompanyat durant tot el procés filmant un documental que recull aquesta fantàstica experiència.